Passeig de Gràcia

L’estació Passeig de Gràcia fa 90 anys; però, com va néixer?
La estación Passeig de Gràcia cumple 90 años; pero, ¿cómo nació?
Passeig de Gràcia station is 90, but how was it born?

Passeig0

El novembre de 1921, un camió tremuja espera la seva càrrega al pou número 5, a pocs metres del que acabaria sent l’estació Aragón.
En noviembre de 1921, un camión-tolva espera su carga en el pozo número 5, a pocos metros de lo que terminaría siendo la estación Aragón.
In November 1921, a dump truck awaits its load at shaft number 5, a few metres from what would become Aragón station.


 

Passeig1

Des que es va posar en servei el 30 de desembre de 1924 i fins ben entrats els anys vuitanta, l’estació Passeig de Gràcia es va dir Aragón. L’any 1924 es van construir dos accessos a l’estació, un a cada costat del passeig de Gràcia a la intersecció amb el carrer d’Aragó. A la fotografia, un dels dos accessos, molt a prop de la Casa Batlló.
Desde su puesta en servicio el 30 de diciembre de 1924 y hasta bien entrados los años ochenta, la estación Passeig de Gràcia se llamó Aragón. En 1924 se construyeron dos accesos a la estación, uno a cada lado del paseo de Gràcia en su intersección con la calle de Aragó. En la fotografía, uno de los dos accesos, muy cerca de la Casa Batlló.
From its entry into service on 30 December 1924, Passeig de Gràcia station was known as “Aragón” until the mid ’80s. Two entrances were built to the station in 1924, one on each side of Passeig de Gràcia where it crosses Carrer d’Aragó. The picture shows one of them, very close to Casa Batlló.


 

Passeig2

Cada un dels accessos conduïa a un vestíbul dotat de despatxos de bitllets, des del qual es podia accedir al nivell de les andanes.
Cada uno de los accesos conducía a un vestíbulo dotado de despachos de billetes, desde el que se podía acceder al nivel de los andenes.
Each entrance leads to a hall with ticket offices, providing access to the platforms.


 

Passeig3

L’estació Passeig de Gràcia de 1924 tenia una volta de 13 metres, i les andanes feien 70 metres de llarg per 3 d’amplada. L’estació, com la resta d’estacions del tram inaugural, estava totalment revestida de rajola blanca esmaltada, a excepció de les zones reservades a publicitat, que estaven emmarcades per rajoles policromades. Per completar la decoració de les estacions, l’entrada al túnel es va aprofitar per realitzar murals artístics diferents a cada estació. L’any 1974 es va dur a terme una gran reforma de l’estació que va afectar la llargada de les andanes (de 70 a 95 metres), se’n va modernitzar la decoració i s’hi van construir nous accessos i vestíbuls.
La estación Passeig de Gràcia de 1924 tenía una bóveda de 13 metros, y sus andenes medían 70 metros de longitud por 3 de ancho. Como el resto de estaciones del tramo inaugural, estaba totalmente revestida de baldosín blanco esmaltado, a excepción de las zonas reservadas a publicidad, que estaban enmarcadas por baldosas policromadas. Para completar la decoración de las estaciones, la entrada al túnel se aprovechó para realizar distintos murales artísticos para cada estación. En 1974 se llevó a cabo una gran reforma de la estación que afectó a la longitud de los andenes (de 70 metros hasta 95 metros), se modernizó la decoración y se construyeron nuevos accesos y vestíbulos.
In 1924 Passeig de Gràcia station had a 13-metre vault, and its platforms were 70 metres long and 3 metres wide. Like the other early stations, it was covered completely in white tiles, except for the advertising areas, which where framed with coloured tiles. Completing the decoration, murals were painted on the tunnel entrance, which were different in every station. Passeig de Gràcia station was fully refurbished in 1974 when the platforms were extended (from 70 metres to 95), the decor was updated and new entrances and halls were built.


 

Passeig4

A l’extrem sud de l’andana del que l’any 1924 era la via 2 s’hi va instal·lar la cabina del senyaler i el guardaagulles. Es tracta d’un equipament imprescindible per operar la bifurcació que, dos anys després, havia de donar accés a la segona línia del Gran Metropolitano de Barcelona.
En el extremo sur de la que en 1924 era la vía 2 se instaló la cabina del señalista y el guardagujas. Se trata de una instalación imprescindible para operar la bifurcación que, dos años más tarde, daría acceso a la segunda línea del Gran Metropolitano de Barcelona.
At the southern end of what in 1924 was platform 2, a signal box was installed in order to operate the junction that, two years later, would lead to the second line of the Gran Metropolitano de Barcelona.


 

VR2

Reproducció digital amb tecnologia CAD dels elements ornamentals de les estacions del tram inaugural del Gran Metropolitano de Barcelona.
Reproducción digital con tecnología CAD de los elementos ornamentales de las estaciones del tramo inaugural del Gran Metropolitano de Barcelona.
Digital reproduction with CAD technology of the ornamental elements of the stations on the first stretch of the Gran Metropolitano de Barcelona.