L´Estació Fernando

Monogràfic escrit per El Llop el 19 de març de 2015.

Gran Metropolitano de Barcelona

Estació Fernando

L’abril de 1946 el Gran Metropolitano de Barcelona anunciava l’obertura d’una nova estació a la seva línia I, Fernando, a la confluència de la Rambla amb el carrer del mateix nom.

D16Retall de l’anunci publicat a “La Vanguardia”.

 

Aquesta estació compartía moltes característiques amb un altre terminal de línia, Correos, com per exemple el fet de ser estacions “provisionals”, encara que ho van ser durant més temps del que en principi estava previst, i també pel fet que l’andana ocupava l’espai on hauria d’estar una de les vies degut a que amdues estacions estaven construïdes en un tram de túnel sense l´obra civil necesària per allotjar andanes.

 Fot4518Vista de l’estació direcció al topall de final de línia. Foto: Brangulí.
 Fot4665Foto presa des del topall en direcció Liceu. Foto: Brangulí.

 

A Fernando l’andana ocupava l’espai del que avui dia es la via ascendent. En el moment d’inaugurar-se la estació la ciutat es trobava submergida en plena post-guerra, amb la conseqüent escassedat de materials i recursos. Fernando es va crear aprofitant la cua de maniobres de la estació de Liceu, ja que contràriament al que passava a Correos, on la mateixa estació era el final del túnel, Liceu disposava d’una zona de maniobra passada la estació en direcció Drassanes, on els trens canviaven de la via descendent a l’ascendent. Aprofitant aquesta circumstància, i també la poca profunditat del túnel en aquest lloc, es va construir una andana i un accés, amb un minúscul pati de taquilles, que va servir per donar servei a aquesta cruïlla tant cèntrica de la ciutat.

 FOT6357L’accés estava situat a la part corresponent al sentit ascendent de les Rambles. Foto: autor desconegut.

 

El trajecte que separava les estacions de Liceu i Fernando era d’uns escassos 170 metres. Aquest fet, juntament amb el de que les andanes de Liceu no tenien comunicació directe i l’andana descendent no disposava de pati de taquilles feia que viatjar de Liceu a Fernando fos, en la pràctica, gratuït.

El dia 27 de febrer de 1968, ja amb les companyies de metro municipalitzades i en plena febre constructora, s’anunciava a la premsa la clausura de “l’abaixador” de Fernando, amb motiu de les obres de la prolongació de les andanes de Liceu i el perllongament de la línia cap a Drassanes. Això va passar finalment el divendres 1 de març de 1968. En dies successius al tancament, es van multiplicar les protestes de la gent, ja que l’estació era molt mes freqüentada del que el seu volum i el seu caràcter provisional preveia.

 D100Avís a La Vanguardia sobre el tancament de Fernando, ja com a F.C.Metropolitano.

CompLiceuEvolució de les estacions Liceo i Fernando entre 1925 i 1968. En color blau les dependèncias desvinculades a la explotació a partir de 1968. Dibuix: Alex Reyes.

 

Tal com passaria a Correos tres anys mes tard, es va haver de demolir l’andana i muntar la via ascendent en el lloc d’aquesta. Qualsevol rastre de que en aquell lloc hi havia hagut una estació durant 22 anys va desaparèixer, a excepció dels arcs dels accessos al vestíbul i les escales d’accés al carrer, que varen quedar com a pou de ventilació de tiratge natural un cop es va enderrocar el conjunt de forja i pedra exterior, sent l’únic vestigi clarament identificable.

 FOT8059Accessos de l’andana al vestíbul, actual via ascendent. Foto: El Llop.

 

FOT8061 Part del vestíbul encara amb les rajoles característiques del GMB. Foto: El Llop.

 

FOT8063 Escales de sortida al carrer, actual pou de ventilació. Foto: El Llop.
 FOT8066Sortida a l’andana des del vestíbul. Foto: El Llop.

 

Finalment fer observar la circumstància que Fernando va ser la única estació del Metro de Barcelona que no va conèixer mai la democràcia, ja que tota la seva vida es va desenvolupar en el període de la dictadura (1946-1968).